La
pàgina web d'Intermon Oxfam mostra totes les campanyes, iniciatives i actes que
duen a terme des de l'organització. Tenen un espai on anuncien el seu compte a
Twitter, però només per seguir-los, en cap moment convida a fer feedback amb la
ONG. A la part superior dreta de la pàgina web hi ha un apartat on convida a
seguir Intermon Oxfam en altres xarxes (Facebook i YouTube). Dins el web també
es troba un altre espai on registrar-se per rebre una newsletter amb
l'explicació dels projectes que l'organització té entre mans.
Pel
que fa a les xarxes socials, Intermon Oxfam les utilitza, bàsicament, per
parlar de les campanyes que està duent a terme i fer retweets de qui parla
d'aquestes. La interacció amb els seguidors o potencials seguidors és escassa,
ja que es redueix al retweet d'alguns comentaris, però en pocs casos es basa en
la conversa amb aquests. Intermon Oxfam concep les xarxes com un canal més per
mostrar el que fan, d'urna manera unidireccional.
El
cas de la Fundació Arrels, en canvi, és tot el contrari. Des de fa temps
l'organització, per altra banda molt més reduïda que l'anterior, s'ha centrat
en un un de les xarxes socials molt actiu posant en marxa iniciatives com la
creació del compte @Placido_Mo, on es simulava que una persona sense sostre
explicava què li va passar durant uns dies. Actualment el compte segueix en
marxa i un grup de persones que havien estat al vivint al carrer l'actualitzen
els dijous explicant vivències i situacions que ells mateixos havien
experimentat sent al carrer. Arrels també acostuma a posar en marxa hashtags a
Twitter per posar en marxa campanyes.
Una
de les fortaleses de la Fundació Arrels és que a part de tenir un departament
de comunicació liderat per l'Olga García, compten amb una xarxa de voluntaris
que es dediquen exclusivament a la comunicació. Això permet que s'idein moltes
més coses que en altres organitzacions. A més a més, l'estructura de l'ONG
permet que aquest departament funcioni de manera autònoma sense haver de
consultar totes les iniciatives amb la junta directiva de l'entitat.
L'ONG
Setem, que pertany a la Federació Catalana d’ONG (FCONG), té un model de web
basat en l’explicació de qui son i què fan. L’ús que fan de les seves xarxes és
molt participatiu, buscant la interacció i la conversa amb el públic. Això resulta un contrast amb el tipus de campanyes virals que fan, ja que no acostumen a ser massa populars. Tot i això, la seva dedicació i el seu pla de comunicació està basat en una hibridació entre el model unilateral del web i la importància del feedback del públic i la generació de conversa sobre la organització.
El cas de Metges sense fronteres (MSF) es troba al pol oposat, s'assembla a la manera de funcionar d'Intermon Oxfam. El problema de les organitzacions grans és, tal com apunten Jaume Albaigès i Montse Santolino, que les estructures són més rígides que en les entitats mitjanes i petites i la comunicació interna és molt més difícil de portar. A més a més, la presa de decisions es relentitza. Tot i això, Metges sense Fronteres aconsegueix que l'ús de les xarxes com un canal per publicitar-se sigui productiu des del punt de vista dels seguidors (a Twitter en tenen 240.016).
El web d'Acció contra la fam mostra clarament la voluntat de trobar socis i col·laboradors. A la part superior dreta de la pàgina hi ha un banner que ho indica. També basen la seva comunicació a la xarxa per desenvolupar el que són els seus projectes, en què han consistit i, de vegades, l'impacte que han tingut i els resultats.
Per les ONG és difícil trobar un punt d'equilibri entre la publicitat i la comunitat. La situació actual impedeix que les mitjanes i petites puguin invertir gaire en la comunicació, i les estructures de les grans no permeten que la fluidesa que requereixen aquestes eines sigui l'adequada. És, per tant, el moment clau per aquelles entitats enginyoses que valorin Internet com una eina d'ajuda amb la que cal interactuar, però en un context different que el de l'usuari particula, l'empresa o l'administració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada