El món 2.0 de les ONG



Youtube, Facebook i Twitter són els tres canals per excel·lència amb els que les ONG es comuniquen amb la ciutadania.

Hi ha ONG com la nouvinguda Stop bales de goma, que utilitza aquests tres canals que li ofereix la xarxa per fer-se ressò. A Twitter, per exemple, compten amb 1.876 followers, a Facebook té 267 ‘m’agrada’ i al seu canal de Youtube hi ha 25 vídeos penjats i el més vist és ‘Made in Mossos GOLDEN HOUR’, que té un total de 3.170 reproduccions des que fou penjat a la xarxa, el 5 d’abril de 2012.

Un altre exemple d’organització no governamental que utilitza aquestes tres eines -i encara dues més- és SOS Racisme que té un total de 3.203 seguidors a Twitter, 1.641 m’agrada a Facebook i un total de 12.472 reproduccions al seu canal de Youtube. SOS Racisme també utilitza Flickr per penjar fotografíes sota el títol ‘Laboratori antiracista’ i un canal a Vimeo on hi té penjats 71 vídeos. 

Al seu domini espanyol, Save the children, també té compte a Twitter amb 33.385 followers,43.946 'm’agrada' a Facebook, un canal a Youtube amb un total de 771.219 reproduccions, presència a Google+, un compte a Tuenti, un perfil a Flickr i un altre a LinkedIn. És per això que ‘Save the children’ és un bon exemple d’ONG a la xarxa, doncs explota moltes d’aquelles eines que el món 2.0 posa al seu abast de forma gratuïta.

Però tot i que Stop bales de goma, SOS Racisme 
Save the children són tres ONG que demostren que saben moure’s a la xarxa i arribar al públic amb les eines que qualsevol ciutadà amb connexió a internet pot disposar, també n’hi ha d’altres que encara no han aconseguit tenir prou ressó. 

Un exemple d’això és Foment i Ajuda al Desenvolupament Econòmic i Social (F.A.D.E.S), que ara per ara no comunica per cap xarxa social ni canal virtual, i només ho fa a través de la seva pàgina web. Però aquest és un exemple de ‘mala pràctica’ al món 2.0 aïllat, poc comú. En general i cada vegada més, les ONG opten per submergir-se en el món virtual i en treure suc dels canals que aquest ofereix, canals com Picasa, Delicious o Slideshare. En aquest cas, la Fundació Pere Tarrés  és que té més presència a la xarxa, doncs utilitza Facebook, Twitter, Youtube, Flickr, LinkedIn, Slideshare i Delicious. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada